que em sobta més potser perquè el conec
i ja fa molt de temps que el delejava.
Tràngols i vents m'han dut on sóc, i em miro,
més que admirat, sorprès o, tal vegada,
desconcertat i amb una certa angoixa.
Em costa molt respondre les preguntes
i fins i tot em costa formular-les,
com si de sobte hagués perdut el rastre
de mi mateix.
Ara escric i és quieta
la tarda que reposa rere els vidres
com un espai de claredats molt íntim
que he retrobat, mentre per la finestra
contemplo els cims llunyans, majestuosos."
Temps d'interluni, Miquel Martí i Pol
Muchacha, muchacha en la ventana. Ese cuadro estaba en mi casa, no sé si sigue ahí.
ResponderEliminarEn el pasillo concretamente.
Sí, de Dalí. Qué genial ese hombre.<3
ResponderEliminarYo cuando vi el gran masturbador ya lo estigmaticé.
ResponderEliminargnomo
ResponderEliminar